dimecres, 31 de maig de 2017

Amb lletres daurades damunt del marbre



 























M'acomiado de l'estiu esponerós,
rotund, benefactor de dons
i de collites fecundes i abundoses.
Has passat sense pressa,
com desfilava la processó del Corpus
per l'estret carrer de casa, engalanat,
amb catifes de flors pels peus
i un sol de tarda lluint al cap calb
del capellà franquista de la meva infantesa.

Me'n vaig, estiu. Com tu.
Jo amb la meva tardor.
Ja no podré florir però em colgaré
amb les fulles que un dia van ser verdes.

Ara, que tot en mi ja put a resclosit,
només aquell record dels estius
calorosos, el teu i el meu,
que vam gaudir amb frisança,
reposarà, seré, damunt d’un marbre fred
amb frase lapidaria.
"No ploreu pas per mi
ara que per fi reposo"



Joan Gimeno.   Montrodon, 30 de maig de 2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada