dijous, 25 de maig de 2017

Apamo la nit





 













M'empaiten els malsons
des que tu vas deixar-me.

Cavallers ardits cavalquen
corsers de foc abillats
amb regnes d'or brillant
pels costeruts calls
de llambordes gastades
on llisquen els peus nus
d'aquell que fuig rabent
d'un desastre imminent.
Són els meus malsons
que sovint  em turmenten.

Com temo que s'acosti
aquella hora foscant
on regnen imparables
les meves velles pors.
Te'n vas endur la llum
i em vas deixar a les fosques.
Em vaig quedar amb un cel
del tot orfe d'estrelles
i amb uns camps als meus peus
sense cuques de llum,
ni senyals, ni dreceres.

Ha d'haver-hi un camí, segur,
i el cerco a les palpentes.

Montrodon, 25 de maig de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada