Te'n vas endur un roser. I tantes abraçades
que amb prou feines em queden flors
i tendresa per donar. Entenc que busquis
un nou sol i unes altres fites que un astre
vell i apagat com jo no et pot donar.
que amb prou feines em queden flors
i tendresa per donar. Entenc que busquis
un nou sol i unes altres fites que un astre
vell i apagat com jo no et pot donar.
Em dius que sóc sorrut i no et compensa
la pèrdua del temps al meu costat,
que sortim poc, que dormo massa...
Són coses de l'edat o del caràcter
que, malauradament, no puc canviar.
la pèrdua del temps al meu costat,
que sortim poc, que dormo massa...
Són coses de l'edat o del caràcter
que, malauradament, no puc canviar.
Em sap tan greu que no puguin bastar-te
aquelles altres coses que jo creia importants.
Ja veig que no i no me'n queda una altra
que seguir fent, humil, el meu camí.
aquelles altres coses que jo creia importants.
Ja veig que no i no me'n queda una altra
que seguir fent, humil, el meu camí.
No m'encendré, irat, com ho farien altres.
No hi puc fer més. Sóc un sol apagat
No hi puc fer més. Sóc un sol apagat
Joan Gimeno. Montrodon, 5 de maig de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada