divendres, 5 de maig de 2017

Sóc un sol apagat



































Te'n vas endur un roser. I tantes abraçades
que amb prou feines em queden flors
i tendresa per donar. Entenc que busquis
un nou sol i unes altres fites que un astre
vell i apagat com jo no et pot donar.
 
Em dius que sóc sorrut i no et compensa
la pèrdua del temps al meu costat,
que sortim poc, que dormo massa...
Són coses de l'edat o del caràcter
que, malauradament, no puc canviar.
 
Em sap tan greu que no puguin bastar-te
aquelles altres coses que jo creia importants.
Ja veig que no i no me'n queda una altra
que seguir fent, humil, el meu camí.
 
No m'encendré, irat, com ho farien altres.
No hi puc fer més. Sóc un sol apagat



Joan Gimeno.   Montrodon, 5 de maig de 2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada