dimecres, 31 de maig de 2017

L'immens desert del lèxic






 
















Com un camell camino pels meus versos,
esmaperdut pel desert de paraules,
els llavis secs i la llengua botida.


Somnis cruels em lluiten a la gola

pugnant per fer-se mot i eixir
al dur món cruent i difícil dels poetes.  



Segles eterns de llengües em contemplen.
Cada mot, hereu de mil cultures ja extingides,
reclama el seu lloc per assolir la glòria.
Quina feina tan feixuga, la feina del poeta.


Com puc triar quina paraula es guanya
el dret a figurar al meu poema?
Qui pot triar entre dues paraules?
Com es pot fer, si totes són tan belles?



Joan Gimeno.  Montrodon, 31 de maig de 2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada