Era voluble.
Com aquell somni volgut
on poses tu el final
que vas dissenyar, ansiós,
abans d'anar a dormir.
Curull i assaonat,
va transitar, seré,
per tot l'àmbit del somni.
Del lloc profund
pregonament buscat
va fer sortir tot aquell reguitzell
de vells records
d'uns dies gens menys bells.
Un cop despert,
dubtós i encuriosit
es preguntà
si el color d'aquells ulls
era real, tant verd,
lluent, aquós...
o era potser un etern fantasieig,
àugur només d'un futur
improbable.
Com aquell somni volgut
on poses tu el final
que vas dissenyar, ansiós,
abans d'anar a dormir.
Curull i assaonat,
va transitar, seré,
per tot l'àmbit del somni.
Del lloc profund
pregonament buscat
va fer sortir tot aquell reguitzell
de vells records
d'uns dies gens menys bells.
Un cop despert,
dubtós i encuriosit
es preguntà
si el color d'aquells ulls
era real, tant verd,
lluent, aquós...
o era potser un etern fantasieig,
àugur només d'un futur
improbable.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 d'abril de 2016
Si le reestructures per paràgrafs simètrics, en puc fer una cançó. És deliciós.
ResponEliminaAdela, jo de cançons no en sé res. Si vols vinc un dia a Mataró i m'ho expliques.
EliminaSi le reestructures per paràgrafs simètrics, en puc fer una cançó. És deliciós.
ResponElimina