Tinc
la lluna plena
per
companya,
tan plena, tan rodona,
tan plena, tan rodona,
tan
llunyana.
M'alegro quan no veig
M'alegro quan no veig
cap
sol que llauri
aquells solcs arrugats
aquells solcs arrugats
que
duc per pell.
Malgrat tenir-la per companya
comparant-la amb el roig sol
se'm mostra estranya,
tan freda, tan de plata,
tan
humana.
És l'altra cara d'un viure
que arrossega,
pel sol fet de viure el dia,
tanta pena.
Tants dies i tants sols
per qui sol viu.
Tantes llunes, tantes nits
que m'acompanyen.
Joan Gimeno. Montrodon, 27 d'abril de 2016
Mai estem sols quan hi ha la lluna; les estrelles, els arbres, les flors, i sobretot, el nostre jo que ens parla constantment.
ResponEliminaEl nostre jo ės l'últim recurs.
Elimina