dimecres, 15 de juny de 2016

Dia i nit, tot sol










Tinc la lluna plena
per companya,
tan plena, tan rodona,
tan llunyana.
M'alegro quan no veig
cap sol que llauri
aquells solcs arrugats
que duc per pell.

Malgrat  tenir-la per companya
comparant-la amb el roig sol
se'm mostra estranya,
tan freda,  tan de plata,
tan humana.

És l'altra cara d'un viure
que arrossega,
pel sol fet de viure el dia,
tanta pena.
Tants dies i tants sols
per qui sol viu.
Tantes llunes, tantes nits
que m'acompanyen.


Joan Gimeno.   Montrodon, 27 d'abril de 2016

2 comentaris:

  1. Mai estem sols quan hi ha la lluna; les estrelles, els arbres, les flors, i sobretot, el nostre jo que ens parla constantment.

    ResponElimina