dilluns, 13 de juny de 2016

Somnis improbables









Era voluble.
Com aquell somni volgut
on poses tu el final
que vas dissenyar, ansiós,
abans d'anar a dormir.
Curull i assaonat,
va transitar, seré,
per tot l'àmbit del somni.
Del lloc profund
pregonament buscat
va fer sortir tot aquell reguitzell
de vells records
d'uns dies gens menys bells.
Un cop despert,
dubtós i encuriosit
es preguntà
si el color d'aquells ulls
era real, tant verd,
lluent, aquós...
o era potser un etern fantasieig,
àugur només d'un futur
improbable.
Joan Gimeno.   Montrodon, 28 d'abril de 2016

3 comentaris:

  1. Si le reestructures per paràgrafs simètrics, en puc fer una cançó. És deliciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Adela, jo de cançons no en sé res. Si vols vinc un dia a Mataró i m'ho expliques.

      Elimina
  2. Si le reestructures per paràgrafs simètrics, en puc fer una cançó. És deliciós.

    ResponElimina