Fem
via,
quan arriba la nit.
Fem via,
quan el record ofega.
Fem via,
quan ni l'oblit t'acosta a la pau.
Fem via,
quan el temps de dol esperona els sentits.
Fem via per viure
sense moure'ns de lloc.
Fem via, per dir
als nostres infants allò que va passar.
Fem via, malgrat un passat
que els infants no entenen.
Fem via, estimant
fins i tot la desgràcia.
Farem entrepans de silenci
quan no quedi res més per dur-nos a la boca.
Amanirem, amb l'olor del dolor
les despulles que quedin dels antics propòsits.
Plorarem un destí malastruc que ens espera
i que ja hem assumit, perdedors compulsius
quan arriba la nit.
Fem via,
quan el record ofega.
Fem via,
quan ni l'oblit t'acosta a la pau.
Fem via,
quan el temps de dol esperona els sentits.
Fem via per viure
sense moure'ns de lloc.
Fem via, per dir
als nostres infants allò que va passar.
Fem via, malgrat un passat
que els infants no entenen.
Fem via, estimant
fins i tot la desgràcia.
Farem entrepans de silenci
quan no quedi res més per dur-nos a la boca.
Amanirem, amb l'olor del dolor
les despulles que quedin dels antics propòsits.
Plorarem un destí malastruc que ens espera
i que ja hem assumit, perdedors compulsius
a força de derrotes.
Quan ja no quedin naus,
perduts damunt les cendres de vaixells i senyeres,
obtusos complaents,
encara farem via?
Joan Gimeno. Montrodon, 29 de Maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada