dimarts, 7 de juny de 2016

Avi





























-Em sents quan no dic res?

Darrere el marbre blanc,
polsós i ple de molsa,
uns ossos es regiren
i, desposseïts de veu,
esgargamellats bramen.

Un vent d'oblit poleix
les desgastades lletres,
un nom, uns mots...
paranys marcits
d'una memòria incerta.

-Em sents quan no dic res?

Com un vell torsimany,
cada tarda d'hivern,
contemplant el teu nom,
és quan no dius que et sento!

Joan Gimeno.   Montrodon, 30 de maig de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada