Si volgués fer un recull de tantes queixes,
l'esparsa lassitud, per començar,
trauria, lluny, molt lluny, d'aquestes reixes
abans de començar a espigolar
d'entre els records d'aquella vella estança,
dels més bonics, els vells, els rovellats
que vaig guardar, amb goig o bé amb recança
amb pany i clau, dessota forrellats.
I un cop polits i ben posats en lleixes,
del més punyent a aquell que avergonyeix,
sense enrogir, mostraria amb escreix
la meva cara humana i pecadora
que va passar, com tothom, per la vida
volent deixar una empremta duradora.
l'esparsa lassitud, per començar,
trauria, lluny, molt lluny, d'aquestes reixes
abans de començar a espigolar
d'entre els records d'aquella vella estança,
dels més bonics, els vells, els rovellats
que vaig guardar, amb goig o bé amb recança
amb pany i clau, dessota forrellats.
I un cop polits i ben posats en lleixes,
del més punyent a aquell que avergonyeix,
sense enrogir, mostraria amb escreix
la meva cara humana i pecadora
que va passar, com tothom, per la vida
volent deixar una empremta duradora.
Joan Gimeno. Montrodon, 31 d'abril de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada