Dia i nit, tot sol

Tinc la lluna plena

per companya,
tan plena, tan rodona,

tan llunyana.
M'alegro quan no veig

cap sol que llauri
aquells solcs arrugats

que duc per pell.

Malgrat  tenir-la per companya
comparant-la amb el roig sol
se'm mostra estranya,
tan freda,  tan de plata,

tan humana.

És l'altra cara d'un viure
que arrossega,
pel sol fet de viure el dia,
tanta pena.
Tants dies i tants sols
per qui sol viu.
Tantes llunes, tantes nits
que m'acompanyen.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 d'abril de 2016