Plou amb desgana
i encara és primavera
als camps verds
orfes de gent.
Plou amb desgana,
com qui no vol la cosa
i tothom s'ho
mira darrere les cortines
de finestres
tancades i balcons clausurats.
Plou amb desgana,
també, damunt l'asfalt gris
de les grises
ciutats on viuen els homes grisos
que miren, amb
por i amb pena, com plou.
Com llàgrimes,
les gotes ploren primaveres marcides
i enyores els
paraigües i els capells
d'aquells homes
d'abans, desafiants i alegres.
Joan Gimeno. Montrodon, 1
d’abril de 2020
Molt delicat i escaient al que compartim la majoria de les persones del món.
ResponEliminaÉs el que toca, ara.
ResponElimina