Faràs que surti
el sol malgrat el temporal,
malgrat els
núvols negres,
malgrat el mal,
invisible i silent
que ara ens
empresona.
Faràs cantar els
ocells com ho solien fer
abans, a trenc de
dia i a cops de primavera.
Faràs que oblidi
el fet, tant trist, d'haver-te
d'enyorar, de no
poder abraçar-te.
Serem un altre
cop, tu i jo i refarem camins
abandonats fa
temps i retrobats de nou.
Faràs que surti
el sol, sí, i que tot sigui igual,
un altre cop, quan
ens tornem a veure.
Joan Gimeno. Montrodon, 2 d’abril
de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada