Desfaràs les
puntes al coixí
que havies trenat
amb tanta fal·lera.
Estriparàs els papers
escrits i les fotografies
groguenques que
havies guardat, dels pares.
Oblidaràs els
vells amics, àdhuc els nous,
renunciant
tantost a cercar-ne d'altres.
Et tancaràs en
tu. Viuràs només per a tu.
Serà un gir
sobtat, que no et menarà enlloc.
T'aïllaràs del
món i miraràs amb real displicència
tots els records,
les amistats i, fins i tot, els dubtes.
Quin sentit té
dubtar si res t'importa, quan ets vell
i mors.
Joan Gimeno. Montrodon, 3
d’abril de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada