Pluja d’abril

 

Plou amb desgana i encara és primavera

als camps verds orfes de gent.

Plou amb desgana, com qui no vol la cosa

i tothom s'ho mira darrere les cortines

de finestres tancades i balcons clausurats.

Plou amb desgana, també, damunt l'asfalt gris

de les grises ciutats on viuen els homes grisos

que miren, amb por i amb pena, com plou.

Com llàgrimes, les gotes ploren primaveres marcides

i enyores els paraigües i els capells

d'aquells homes d'abans, desafiants i alegres.

Joan Gimeno.  Montrodon, 1 d’abril de 2020