Restaré dempeus

Resto dempeus.

Decebut i capficat, entomaré,

però, nous vents sense mai defallir.

Plantaré cara al temps, inexorable,

marcint-me, despenjant-se'm la pell

i alentint el pas cansat. Però mai deturant-me.

I quan tothom es rendeixi, jo, seguiré caminant.

Que no vull que em dugueu,

arribaré tot sol fins als peus de la fossa.

Després, colgueu-me, si voleu o us ofèn la fortor.

Això sí,  això, ja serà cosa vostra.

Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de març de 2020