Una mica més, una mica mica.
Una mica de sol,
o d'amor, o de tendresa.
Una mica de tu,
de jocs, d'amistat, de fantasia.
Una mica, només,
d'allò que ara ens han pres.
Que en seria de
feliç amb una mica
d'allò que fou
normal quan ho tenia
i que absurd
barroer tant menystenia
sense saber que
un dia com avui,
cansat i
vell, enyoraria.
Joan Gimeno. Montrodon, 4 d’abril
de 2020
Així és Joan, les rutines formaven part d'aquella normalitat que ara trobem tots a faltar. Gràcies pel teu poema. Bon dia, cada dia una mica més a prop d'allò que enyorem.
ResponEliminaAixí sia.
Elimina