Fuetejat, romput
per tant menyspreu
vaig explorar els
viaranys més foscos.
Tot caminant pels
carrers més sinistres,
sovintejant
tuguris infumables,
vaig perdre un
temps, valuós,
que atresorava
com qui té
un preuat joiell
d'argent.
Orfe de temps,
quan ja no em queden
hores, contemplo
aquest farcell
migrat, d'escàs
futur. I reprenc, decebut
cada cop més, camí i
marrada, envers la fi
que se'm fa més
present.
Joan Gimeno. Montrodon, 16 de
gener de 2020
Guai!, molt ben expressat poèticament al que ens passa els que acumulem anys.
ResponEliminaInevitable
Elimina