Qui fos la gota
aquella, despresa dels teus ulls,
rodolant
cadenciosa pel coll, pel pit, pel ventre.
Meravella salada,
translúcida, tranquil·la,
minúscula, enderiada
cercant-te l’humit sexe.
Qui pogués com ella, ser als teus ulls, al coll, al pit,
al ventre..., o
defallir, exhaust, rendit a l'entrecuix.
Joan Gimeno. Montrodon, 10 de
gener de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada