Tres calçotets
llargs i dues samarretes
de cotó, penjades
als estenedors
com banderes de
rendició, blanques
i encarcarades
per la darrera gelada,
es retallen a
sobre del blau espantat
del cel d'un matí
d'hivern.
Fumeja la
xemeneia a la teulada veïna
i dos pardals
busquen, afamats,
petites engrunes
al portal de casa.
L'horitzó sembla
l'ull oblic del gat
borni que viu al
cobert de les eines.
I penso si serà,
aquest, el darrer hivern.
Potser més curt, o
qui sap, i si tinc sort,
tan llarg o més
que els altres.
Joan Gimeno. Montrodon, 12 de
gener de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada