Odio Nadal

Odio Nadal. De la mateixa intensa i capficada manera

que odio tots aquells altres dies amb noms i cognoms.

Aquells que se signifiquen, fatus i creguts.

Que permeten recordar i comparar amb els altres, passats.

Que m'obliguen a cercar al pregon racó on guardo,

ben desats, els amors perduts, aquells que han partit,

els dols malpaïts, els dies viscuts amb una altra pell.

Quan creus superat el plany i el dolor

de l'amic que ha mort, de l'amor perdut,

de la cadira buida a la llarga taula...,

arriba inclement la temuda data.

Amb noms i cognoms, i desperta

totes les imatges, sèpies, esvaïdes.

Totes les mancances.

A mi, doneu-me un dia comú,

anònim, com tants d’altres,

que em permeti viure en pau

aquesta meva vida, apaivagada

de records somorts, grisa, plana,

i que sempre enyora aquells altres dies

quan hi érem  -mai més no hi serem-, tots...

                         Quan érem feliços.

Joan Gimeno. Montrodon, 19 de desembre de 2019