Unes cuixes de
marquesa
em repassen
l'espinada
Bartomeu
Rosselló-Pòrcel
Cuixes amunt,
la imaginació
em vola, verda
i llustrosa
cap al cim on
rau la llum
i l'eterna
promesa del goig compartit.
Una
esgarrifança de fred,
també, em
repassa l'espinada,
amic Bartomeu,
a mi,
ja vell i lluny de
Sòller,
com a tu aquella tarda,
les marqueses, encara
m'enfolleixen.
T'ho confesso.
Joan Gimeno. Montrodon, 10
de gener de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada