Avui, que he
vist marxar
empresonats
aquells que vam votar,
avui que han
trepitjat, un altre cop,
els drets
fonamentals
de tot el
nostre poble, us he de dir
que no és pas
el blau allò que s'extingeix.
Que no queda
un pam de net, a Espanya
i, ni la nit
que han profanat és verge
ni els camins
de l'amor no seran mai
els seus,
botxins il·lustres,
togats sense
vergonya.
Que passin,
sí. I que ho facin de pressa.
I que un mal
vent se'ls endugui
sud enllà. Cap
a la seves terres.
Per no tornar
mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada