Ara és l’hora?

Si mai fem tard, recordarem els dies

que hem perdut i tot el temps malbaratat

i consumit cercant camins més plans.

La indecisió que vam creure prudència

ens ha portat al fons més fons del pou,

mentre, allà a dalt, gallegen els botxins.

No hem sabut actuar quan ha estat l'hora,

pacífics ciutadans, exemples de prudència.

Ara, sotmesos a uns incultes cridaners

que es vanten de no saber més llengua

que aquell vell llenguatge del terror

i de les lleis mesquines imposades per força,

plorem unes amargues llàgrimes que,

fruit com són de la nostra inacció,

no podem dir que són culpa dels altres.

Hem d'obrir els ulls abans no sigui tard.

Pacífics i prudents! Tots! Companys!

Que potser ja ha arribat l'hora de repensar-ho tot

i d'imposar, també, com ho fan ells,

les nostres noves lleis.

Joan Gimeno.  Montrodon, 16 de gener de 2019