Nen-heura

M'he fet nen cercant el teu escalf.

Només per ser l'infant aquell que vas conèixer.

Ja no m'importa si els ossos em fan mal

o si el pols tremolós no em deixa escriure.

Ara en tinc prou arraulint-me al teu pit

tot escoltant el batec del cor que tant estimo.

Deixa'm entrar. Que a fora fa molt fred

i no m'omplen, fa temps, els gaudis de la vida.

Tret, potser, del teu càlid alè

i el suau murmuri humit dels teus petons.

Ja només vull defallir en pau, enganxat

a tu com l'heura que han tallat i que s'asseca

arrapada al tronc estimat on s'enfilava.

Joan Gimeno.   Montrodon, 14 de gener de 2019