Malfia't de
les gotes que rodolen
galtes avall
del teu rostre entristit.
Neixen als
ulls les llàgrimes rodones
plenes de sal,
d'enuig i de neguit.
Caurà la nit
més aspra i més obscura
damunt del teu
cor decebut i empobrit
que tot
esperant amb delit la nova aurora,
es buidarà de
sal, de pena i de neguit.
Quan al matí
bategui amb nova empenta
oblidarà el
vell amor mesquí
i cercarà a
horitzons molt més amables
uns altres
cossos que li guardi el destí.
Joan Gimeno. Montrodon, 22
de gener de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada