Cada nota dins
l'acord
esculpeix a cops
de solfa
les empremtes
d'un record.
Clau magnífica
de sol,
puntes de
coixí que un dia
foren llençols
del bressol.
Simfonia
inacabada
de somnis,
perills i dol
d'una llarga
caminada.
Una vida que
s'enrama,
que s'estén i
que s'enfila
com notes d'un
pentagrama.
Qui serà tan
virtuós
que executi la
tonada
d'un concert
tan sumptuós
que amb un
allegro comença,
i amb un
trèmolo final
tota una vida
repensa.
Joan Gimeno. Montrodon, 10
de gener de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada