Amb els peus ancorats
a terra ferma, llenço
el parany d'un ham
per si tinc sort, i allà
al fons del fons,
del profund mar
dels meus vells somnis,
s'immola algú
que em vulgui estimar.
Aguanto, delerós,
la tensa espera.
No hi ha sort!
Que ja no queda
cap rossa sirena
disposada
a compartir cabana
vora el mar.
Joan Gimeno. Montrodon, 3 de juliol
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada