No et deixaré marxar.
No pots deixar-me.
Potser sí, que físicament
podràs per fi allunyar-te.
Però el teu record
i aquells petons tan dolços
resten avui, encara,
presoners del meu tenaç voler.
Les reixes del record i els cadenats
d'amor no correspost,
no els aconseguirà, mai,
rompre qui marxa.
L'abandonat és qui es queda la clau.
Tingues molt clar que t'he segrestat l'ombra,
el temps passat amb mi
i allò que em vas donar
sense ni, gairebé, adonar-t'en.
Joan Gimeno. Montrodon, 9 de juliol de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada