Com la calor, d'un estiu
xafogós,
t'amara de suor i no et
deixa dormir.
Les nits se't fan
eternes i vola
el pensament envers les calmes platges
que mai visitaràs.
La sal i la humitat que et
traspuen els porus
no són més que el reflex
d'aquells altres
estius viscuts al meu
costat.
Com la calor i la sal,
així el meu record
se t'enganxa a la pell i
t'impedeix dormir.
Ho saps. Sóc la teva
condemna.
Tindràs altres amants, però
mai no arribarà el
moment d’oblidar-me.
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de juliol
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada