Mai vaig pensar
que fos tan breu,
la vida.
Ningú em va dir
que el meu preuat
poc temps,
fugís rabent,
corrent a la desfeta.
Ara, veient com s'escola,
insistent, la meva vida,
gaudint, diuen,
d'un ben guanyat
i merescut repòs,
miro poruc el final
que s'atansa.
Mai vaig pensar
que aquesta vida
tan breu i fugissera,
que aquesta vida tan dura,
pogués semblar
que m'ha durat
tant poc.
Joan Gimeno. Montrodon, 24 de juliol
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada