Massa tard

S'aturà. Saturada d'aquell amor tòxic

que li brindava el possessiu company.

S'adonà que estimar no és posseir.

Que no és l'etern controlar,

l'absorbent vigilar cada mot,

cada gest, cada roba que portes.

Va comprendre, molt tard,

que no era aquell 'amor' el que ella volia.

S'aturà, incapaç de prosseguir el camí

al costat de l'etern carceller que en nom

d'un amor malentès saturava els moments,

tots, amb la seva presència cruel i inquisidora.

S'aturà, quan va adonar-se, massa tard,

qui era el seu botxí. El possessiu amant

que li deia fluixet i amb ulls esbatanats:

et mato perquè ets meva!

Joan Gimeno.   Montrodon, 30 d’abril de 2018