Em fregaré. Fins a fer-me sang.
Fins a esborrar tots els rastres
de tu.
La teva olor i els esgrafiats
que em vas deixar a l'esquena
amb uns unglots de dona presumida
també es van esborrant, a poc a
poc.
Que el temps ho cura tot
-o així hi ha qui ho jura-.
Pobres senyals, són, que parlen
d'un amor
i de nits desfermades sota els
estels lluents.
Un cop perdudes, em quedarà només
un trist record, tot just per confegir
el groc retrat, ratat pel temps,
d'aquella teva imatge.
Joan Gimeno. Montrodon, 19 d’abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada