Llegiu, si voleu

 

Quan mori, i ho faré, us ho ben juro,
no deixaré un indret on anar a plorar-me.
El meu cos marcit no jaurà mai enlloc,
ans, pura cendra escampada pel vent
contemplarà, ubiqua, l'esdevenir dels anys
i el tràngol embogit d'aquells que em succeeixin.

Jutgeu-me pel que he escrit i també pel que he fet,
si he fet alguna cosa que sigui memorable.
Però no busqueu un lloc per deixar-hi unes flors.
El meu cos, com la pols que l'aire haurà esventat,
serà per tot arreu. He deixat el meu clam.
                                                Llegiu-me, si voleu.

Joan  Gimeno.    Montrodon, 18 de març de 2018