Ens parlarà el cel gris,
els dies com avui,
amb tristes gotes d'aigua.
Llagrimetes suaus
que cauen rostre avall
d'una terra florida
que brosta, a poc a poc,
al crit de "Primavera".
Com veuetes d'infants
que reclamen un lloc
a la vida que esclata
s'esmunyen els gotims,
dolçament,
per damunt del tapís
de l'herba i les poncelles.
Verds i grocs, i vermells
o bé el color fred
de violetes salvatges,
omplen cada racó
gaudint del bes humit
d'una pluja mansueta.
No patiu. Vindrà el sol
de bell nou,
i farà resplendir
realçant lluïssors
al vellut de les roses,
al groc de la ginesta
i al verd enamorat,
lluent com un metall,
de la vella magnòlia.
Joan Gimeno. Montrodon, 1 de maig de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada