Qui ha oït la remor de la vida escolant-se’t,
qui ha assistit al murmuri silent del teu darrer sospir,
qui t'ha mirat als ulls i t'ha dit 'tot va bé', sabent que te n'anaves...
Serà el que, apesarat, et posarà el llençol per fer-te la mortalla
i, sens dubte també, el qui t'ajudarà perquè puguis creuar
del món a l'altra riba, tot guardant uns records que tant vas estimar,
i a qui els hauràs confiat en la darrera alenada.
qui ha assistit al murmuri silent del teu darrer sospir,
qui t'ha mirat als ulls i t'ha dit 'tot va bé', sabent que te n'anaves...
Serà el que, apesarat, et posarà el llençol per fer-te la mortalla
i, sens dubte també, el qui t'ajudarà perquè puguis creuar
del món a l'altra riba, tot guardant uns records que tant vas estimar,
i a qui els hauràs confiat en la darrera alenada.
Joan Gimeno. Montrodon, 13 de març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada