De pins i de carenes

Així com el pi que creix tot sol
al cim de la carena, resto, aïllat  també,
brostant uns novells brots
com cada primavera.

I tot, només, per servar l'antic  esperit
d'aquell amor immens, que vaig gaudir
fa temps, quan tu m'acompanyaves.

Quan aquest erm en què s'ha convertit
el lloc, antany florit, on decandeixo i moro
només pel fet de patir la presència
del fat pervers que m'ha deixat
                   tan present,  la teva cruel absència.

Joan Gimeno.   Montrodon, 6 d’abril de 2018