No quedarà cap record de tu
ni de la teva petja
quan s'aparti l'onada.
Remolins de blanca escuma
s'enduran els contorns
d'aquell teu peu menut
que es va ensorrar a l'arena.
És efímer el record,
sobretot a la sorra.
Com l'amor, si no es cuida.
No et vull pas oblidar.
Però és tan etern el temps
i tan immens l'enyor!
Ningú em podrà culpar
de sucumbir a l'oblit
quan han estat els anys
i les ones d’un mar embravit
qui t'han dut lluny de casa.
ni de la teva petja
quan s'aparti l'onada.
Remolins de blanca escuma
s'enduran els contorns
d'aquell teu peu menut
que es va ensorrar a l'arena.
És efímer el record,
sobretot a la sorra.
Com l'amor, si no es cuida.
No et vull pas oblidar.
Però és tan etern el temps
i tan immens l'enyor!
Ningú em podrà culpar
de sucumbir a l'oblit
quan han estat els anys
i les ones d’un mar embravit
qui t'han dut lluny de casa.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 d’agost de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada