Caminava a poc a poc.
Era molt vell, i tremolós
cremava lentament la poca vida
que encara li quedava,
agafat al bastó de canya seca.
Era molt vell, i tremolós
cremava lentament la poca vida
que encara li quedava,
agafat al bastó de canya seca.
Tal vegada era aquesta calma,
aquesta lentitud, que propiciava
que a l'altra riba, indignada
per la tardança i vestida de negre,
la mort, impacient ja feia molts anys,
astuta, esperava.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 de juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada