dijous, 3 d’agost del 2017

Nemini parco
































Caminava a poc a poc.
Era molt vell, i tremolós
cremava lentament la poca vida
que encara li quedava,

agafat al bastó de canya seca.


Tal vegada era aquesta calma,
aquesta lentitud, que propiciava
que a l'altra riba, indignada
per la tardança i vestida de negre,
la mort, impacient ja feia molts anys,
                                   astuta, esperava.



Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de juliol de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada