Allà, lluny, on planta els seus peus
l'arc de Sant Martí, separats
per una vall immensa, profunda
com la vida, ens esperem impacients
tu i jo, l'un a l'altre, equidistants
de temps i d'esperances vanes.
Ningú ens ajuntarà, com els extrems
de l'arc, car quan algú s'hi acosta
s'aparten, fugissers, miratges efímers.
Qui aconseguirà que ens fonguem en un bes?
Qui ha arribat mai a atrapar els colors
de l'arc de llum i d'aigua?
l'arc de Sant Martí, separats
per una vall immensa, profunda
com la vida, ens esperem impacients
tu i jo, l'un a l'altre, equidistants
de temps i d'esperances vanes.
Ningú ens ajuntarà, com els extrems
de l'arc, car quan algú s'hi acosta
s'aparten, fugissers, miratges efímers.
Qui aconseguirà que ens fonguem en un bes?
Qui ha arribat mai a atrapar els colors
de l'arc de llum i d'aigua?
Joan Gimeno. Montrodon, 28 d’agost de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada