He pecat.
I molt.
Ho sap, si existeix, Déu.
He menjat en excés.
He begut amb escreix.
He folgat.
M'he irat, intransigent,
creient-me molt millor
que tots els altres homes,
i he envejat la dona i les riqueses
que atresora el proïsme.
I vaig néixer cansat.
I molt.
Ho sap, si existeix, Déu.
He menjat en excés.
He begut amb escreix.
He folgat.
M'he irat, intransigent,
creient-me molt millor
que tots els altres homes,
i he envejat la dona i les riqueses
que atresora el proïsme.
I vaig néixer cansat.
Ho confesso.
I, sent com sóc,
accidiós de mena,
ara paro d'escriure.
Que se'm cansa la mà.
I, sent com sóc,
accidiós de mena,
ara paro d'escriure.
Que se'm cansa la mà.
Joan Gimeno. Montrodon, 28 d’abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada