dijous, 16 de febrer de 2017

Pel pedregar




















La ira em regira el pensament
tal com ho fa el mar embravit,
penetrant la dolça cala
quan bufa, inclement, la llevantada.

És el sentiment d'enuig que m'omple,
les tardes que, com avui, m'entesto a viure,
i veig com fuig, sense poder aconseguir-ho,
el temps, migrat i escàs de què disposo.

Com  se me'n du  pel pedregar, fent-me bracet,
seguint el trist i irat camí de la vellesa.

Joan Gimeno.Montrodon, 14 de febrer de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada