dijous, 2 de febrer de 2017

Les hores
































Van esdevenir eternes mentre esperàvem
uns senyals que mai van arribar.
Tantes vides i un reguitzell d'esperances
morigerades  morien sense que Elles
s'apressessin gens ni mica.

A l'horitzó la fumera de les runes en flames
anunciava ja aquell temut final, la imatge
colpidora dels guanyadors entrant al poble
vençudes les darreres i inútils resistències.

Però Elles seguien , calmoses , la seva desfilada
alienes als batecs d'uns cors plorosos i ofegats,
colrats per un sol que no escalfava.

Van esdevenir eternes.
Mentre tants morien.
Mentre més fugien.

Mentre tots patien l'oprobi d'aquell
que se sap vençut però no es resigna.

Van esdevenir eternes, Elles,
aquelles  Hores  de febrer , gelades.

Joan Gimeno.    Bellaterra , 6 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada