divendres, 10 de febrer de 2017

Mariner de secà























He escoltat la veu del mar,
fins a quedar-me sord,
al si més pregon de buits caragols.
Onades de sal m'han amarat l'esperit.

He sentit afanys de corsaris,
laments de princeses raptades
i els crits anguniosos dels nàufrags,
patint, abans d'ofegar-se;
postes de sol que no tenen platges
i  antics missatges perduts,
petits glops d'anhels, reclosos
a dins d'ampolles de vidre, tancades.



Tot ho sé d’oïdes.

És tan lluny, el mar!



Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de febrer de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada