Mariner de secà

He escoltat la veu del mar,
fins a quedar-me sord,
al si més pregon de buits caragols.
Onades de sal m'han amarat l'esperit.

He sentit afanys de corsaris,
laments de princeses raptades
i els crits anguniosos dels nàufrags,
patint, abans d'ofegar-se;
postes de sol que no tenen platges
i  antics missatges perduts,
petits glops d'anhels, reclosos
a dins d'ampolles de vidre, tancades.

Tot ho sé d’oïdes.

És tan lluny, el mar!

Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de febrer de 2017