dimecres, 15 de febrer de 2017

Gronxant el llapis
























Se'm va adormir
el llapis a la mà,
de tant gronxar-lo.
De demanar-li somnis
expressats en paraules
de ratlles negres
sobre paper blanc.

La fusta vella i el negre grafit
m'han regalat, cofois,
milers de tardes quietes.
Milers d'afanys, d'amors no conquerits,
milers d'històries amb finals feliços.

Oh son, del llapis a la mà!
Oh somni dolç de qui com jo somia
bonics passats i futurs molt dubtosos!

Joan Gimeno.  Montrodon, 15 de febrer de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada