Se'm
va adormir
el llapis a la mà,
de tant gronxar-lo.
De demanar-li somnis
expressats en paraules
de ratlles negres
sobre paper blanc.
el llapis a la mà,
de tant gronxar-lo.
De demanar-li somnis
expressats en paraules
de ratlles negres
sobre paper blanc.
La fusta vella i el negre grafit
m'han regalat, cofois,
milers de tardes quietes.
Milers d'afanys, d'amors no conquerits,
milers d'històries amb finals feliços.
Oh son, del llapis a la mà!
Oh somni dolç de qui com jo somia
bonics passats i futurs molt dubtosos!
Joan Gimeno. Montrodon,
15 de febrer de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada