dijous, 2 de febrer de 2017

De proses i poemes






















No puc, ni volent,
expressar amb claredat
aquells lligams tan ferms
que m’unien a tu.
La llum suau de la teva mirada
desfeia, de lluny, la neu
que glaçava els cims més alts
de tots els meus grans dubtes.

Altres amors han volgut revifar
amb molt belles cançons
l'escalf d'aquells matins,
de quan rebíem nus
els rajos del nou sol.

Malgrat tot, sé que mai
no et tornaré a tenir
ni gaudiré mirant
la teva dolça faç
ni el reflex dels teus ulls,
sensuals i amarats de petons,
i em quedaré només
amb la imatge que fuig
pel pendís d'un record
que si ahir em va donar
un abrandat poema,
se m'ha tornat avui
la més prosaica prosa.

Joan Gimeno.   Montrodon, 1r  de febrer de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada