Soc una casualitat!
Una possibilitat
infinitesimal,
del tot quasi impossible,
transitant
per aquest ínfim instant
del temps de l'Univers.
Quin Déu haurà jugat als
daus
amb els meus cromosomes?
Abans de mi, mitja
eternitat.
Després de mi... la
resta.
Dues meitats d'una
mateixa cosa,
la unitat del temps
etern.
Dues eternitats, les
fites
que marquen la raó de ser
de la meva existència.
Un munt d'informació
genètica
que s'ha barrejat aleatòriament
per fer-me irrepetible.
El difícil art de la
combinatòria
aliat amb el destí per
fer-me.
A mi.
Com soc.
En trobareu milions com
jo.
Més bons o més dolents.
Més alts. Més savis.
Fins i tot,
n'hi haurà de molt
semblants.
Però no seran
mai
jo.
Us ho vull deixar clar. Us
cal saber-ho.
Us presento el meu jo.
Gris, esquifit, anodí...
potser
petit, sí. Però pel
damunt de tot
irrepetible.
Joan Gimeno. Montrodon, 11 de
novembre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada