Quan vas refer el camí
tornant pels solcs
marcats
pels nostres peus,
deixant-me
enrere i sense ni
mirar-me,
vas escorxar, inclement,
tots els meus sentiments
buidant el si de l’ésser
desvalgut que t'adorava.
Faràs camins encara per
traçar
sense potser ni tan sols
adonar-te
que aquelles flors que
et neixen
al darrere s'han adobat
amb sang
i sentiments d'aquell de
qui avui
ja ni guardes record.
Joan Gimeno. Montrodon, 31 d’octubre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada