dijous, 8 de novembre del 2018

Al capdavall, la mort











Dadme un día más de vida...
y cometeré, seguro, 
los mismos errores.

Guadalupe Vega














Vam veure, astorats, que al capdavall, estàvem sols,
reclosos darrere uns ulls de vidre, mirant per la finestra
dels nostres vells enyors.
I aprenguérem a donar nom, un nou nom,
a cada vella cosa perduda, empolsinada
i gairebé oblidada, que era, però, l'única part
que ens quedava de l'altra antiga vida.

Amb tot de nous noms vam recrear
tota una nova imatge que ens acostava
una mica més a cada mot novament inventat
per expressar l'antiga remor que fan els ossos
quan cauen i es disgreguen a l'ossera.
Cada cop i sense voler,  més a prop
d'aquell infecte alè de la inevitable i indefugible mort.

Joan Gimeno.  Montrodon, 5 de novembre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada