Se m'espesseix la sang
dedins les venes
Batega encara el cor
incapaç d'impulsar
l'espès fluid que tot
just em manté viu.
I miro incrèdul com
s'atansa l'hivern
deixant enrere estius i
primaveres.
Se'm fa feixuc, viure.
I respirar em costa més
que abans.
Quin lent morir! Quina
llarga agonia!
Havent viscut en plenitud
tot vorejant
l’abisme, no acabo de
capir l'absurd
perquè d'aquest injust
patir.
Joan Gimeno. Montrodon, 9 de novembre
de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada